Cocopa

Infotaula de llenguaCocopa
Kwikapa
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsMèxic Mèxic 145 (2010)
Estats Units Estats Units 150 (2007)
Autòcton deMèxic Mèxic, Estats Units Estats Units
EstatBaixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
hoka-sioux
llengües yuma-cochimí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-3coc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcoco1261 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecoc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO846 Modifica el valor a Wikidata
IETFcoc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1694 Modifica el valor a Wikidata

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia

Vocals

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

Anterior Posterior
Alta i / iː u / uː
No alta e / eː a / aː

Consonants

El cocopa té 21 consonants.

Bilabials Alveolars Retroflexes Palatals Velars Glotals
plain labial
Oclusives p t ʈ k kʷ ʔ
Africades ʧ
Vibrants r
Fricatives Centrals s ʂ ʃ x xʷ
Laterals ɬʲ
Nasals m n ɲ
Aproximants Centrals j w
Laterals l lʲ
  • /r/ s'articula usualment com encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon .
  • /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)
  • Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
  • Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Referències

  1. ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. ↑ Cocopa a Ethnologue

Bibliografia

  • Crawford, James M. (1970). Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 36, 9-13.
  • Crawford, James M. (1978). More on Cocopa Baby Talk. International Journal of American Linguistics, 44, 17-23.
  • Crawford, James M. (1989). Cocopa Dictionary. University of California Publications in Linguistics (Vol. 114). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09749-1.
  • Crawford, James M. (1983). Cocopa Texts. University of California Publications in Linguistics (Vol. 100). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09652-5.
  • Crawford, James M. (1998). Classificatory Verbs in Cocopa. In Hinton, L. & Munro, P. (Eds.), American Indian Languages: Description and Theory (pp. 5–9). Berkeley: University of California.
  • Mithun, Marianne. (1999). The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Wares, Alan C. (1968). A Comparative Study of Yuman Consonantism. Janua Linguarum, Series Practica (No. 57). The Hauge: Mouton.

Enllaços externs