Fumie Hihara tocant un koto | |
Tipus | instrument de corda pinçada, tube zither (en) i Instrument musical tradicional del Japó |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 312.22-6 |
Mostra d'àudio |
El koto (琴?) és un instrument de corda pinçada de la família de la cítara i característic de la música tradicional japonesa, tot i que té un origen xinès. En la classificació Hornbostel-Sachs, és un cordòfon del tipus cítara de mig tub.
Va ser introduït al Japó des de la Xina durant l'era Nara (710-793). Una de les obres més conegudes és Rokudan no Shirabe, que va ser composta per Yatsuhashi Kengyō (1614-1685). L'instrument se segueix emprant a l'actualitat en composicions contemporànies i són molt habituals els concerts en què intervé.
L'instrument consisteix en una taula corbada en forma de mig tub sobre la qual es disposen les cordes amb petits ponts mòbils individuals, un per a cada corda. El nombre de cordes pot variar, tot i que generalment és 13, totes de la mateixa llargada. Les cordes són de seda i suporten totes la mateixa tensió. La seva afinació es fa mitjançant els ponts individuals.
Per a polsar el koto s'utilitzen tres «ungles» fetes de bambú ubicades sobre els dits polze, índex i cor de la mà dreta. La forma d'aquestes ungles varia en cada una de les dues escoles d'interpretació tradicionals, Yamada i Ikuta.
Les cordes es poden polsar per pinçament o en glissando. La funció més bàsica de la mà esquerra és la de polsar les cordes durant l'execució amb la fi de canviar lleugerament l'afinació o provocar el vibrato, i així fer ornamentació sobre uns sons.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Koto |