Légende des quatre barres de sang

Dans le monde d'aujourd'hui, Légende des quatre barres de sang est une question qui a acquis une grande importance dans la société, ayant un impact significatif sur divers aspects de la vie quotidienne. Depuis son émergence, Légende des quatre barres de sang a suscité un intérêt croissant et généré d’intenses débats dans différents domaines, devenant aujourd’hui un sujet de discussion incontournable. Afin de mieux comprendre Légende des quatre barres de sang et son influence sur le monde, il est essentiel d'analyser ses différentes dimensions et d'explorer les multiples perspectives qui existent à cet égard. Par conséquent, dans cet article, nous plongerons dans le monde de Légende des quatre barres de sang, en examinant ses origines, son évolution et son impact sur la société actuelle.
Mort de Guifred le Velu, de Claudi Lorenzale i Sugrañes, ca. 1843

La légende des quatre barres de sang est une légende héraldique expliquant l'origine des armes de la Couronne d'Aragon et des comtes de Barcelone. Elle apparaît pour la première fois en 1551 dans la Segunda parte de la crónica general de España, une chronique publiée en espagnol à Valence par Pere Antoni Beuter. Cette légende attribue la création de la Senyera Reial au comte Guifred le Velu et au roi des Francs Eude. Elle raconte qu'après une bataille contre les Normands, le comte se mourait de ses blessures. Le roi passa sa main dans les plaies sanglantes du comte mourant, puis fit glisser ses doigts sur l'écu doré de ce dernier, traçant ainsi quatre traits parallèles, et dit « Voici quelles seront vos armes, comte ».

Annexes

Bibliographie

  • (ca) Jordi Albertí, La bandera catalana : mil anys d'història, Raval Edicions SLU, Pòrtic, , 272 p. (ISBN 978-84-9809-149-6, lire en ligne)
  • (ca) Agustí Alcoberro i Pericay, « Mites i llegendes », Barcelona Quaderns d'Història, no 9,‎ , p. 135-148 (ISSN 1135-3058, lire en ligne)
  • (ca) Miquel Coll i Alentorn, « Guifré el Pelós en les arts Plàstiques », dans Guifré el Pelós en la historiografía i en la llegenda, Barcelone, Institut d'Estudis Catalans, (ISBN 84-7283-162-0, lire en ligne), p. 136-140
  • (ca) Leticia Darna, « Una aproximación a la Heráldica civil y eclesiástica en el burgo de la Corona de Aragón », dans El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta:XVII congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Edicions Universitat Barcelona, (ISBN 84-475-2742-5, lire en ligne)
  • (ca) Rodolfo Galdeano Carretero, « Historiografia i iconografia: la sèrie icònica dels comtes de Barcelona del Palau de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) », Arxiu de Textos Catalans Antics, no 25,‎ , p. 375-409 (ISSN 0211-9811, lire en ligne)
  • Martí de Riquer i Morera, Llegendes històriques catalanes, Barcelone, Quaderns crema, (ISBN 84-7727-296-4, OCLC 807510254)
  • (es) Joan de Sans y de Barutell, Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón, antiguo blasón del condado de Barcelona, antiguo blasón del Condado de Barcelona, (lire en ligne)

Notes

Articles connexes