Un arbre es un organ mecanic transmetent una poténcia jos forma d'un parelh e d'un movement de rotacion. La forma cilindrica d'aqueste organ es a l'origina de son nom.
Los arbres de maquinas son mai sovent eissits de bruts fargats puèi usinat per tornatge. L'extrusion es tanben un biais corrent d'obtenir per aqueste mena de pèça. Son plan rarament eissits de bruts motlats, per de rasons de resistància mecanica insufisanta.
L'arbre pòrta mai sovent d'engranatges, carrèlas, volant d'inercia, manivèlas, pinhons de cadena o autres elements que transmeton una posicion angulara o una poténcia. Es un dels elements mecanics mai frequentament utilizats.
Selon sa geometria e sas foncions, un arbre pòt se qualificar de:
La constrencha de torcedura es la sollicitacion màger qu'es somes un arbre. Aqueste tipe de sollicitacion implica que las constrenchas maximalas son a la superfícia de la pèça. La qualitat d'aquesta superfícia es donc un paramètre essencial per la resisténcia d'un arbre.
Seguent lo ròtle que deu téner, l'arbre pòt èsser tanben somes a de constrenchas de flexion (coma l'arbre excentric o de cama) e de carga axiala. Per aquestas escasenças, los esforces mecanics al sein de la matèria son sovent variables, al biais d'una sinusoïda. Aquò implica alara una resisténcia necessària a la fatiga.
Un arbre es mantengut per de palièrs, que permeton sa rotacion o empachan son desplaçament axial (arrestador).
Los arbres pòdon èsser classificats en doas categorias: